miércoles, 9 de enero de 2008

Propera sessió

Roger Pérez Brufau
Aproximació cognitivista al verb ésser en català

DIA: 14 de gener de 2008

HORA: 15:30

LLOC: Aula 1.3


Podeu veure aquest treball a la següent adreça:
http://lpg.uoc.edu/files/RogerPerez-construccions-situacio.doc

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Perdó, encara no sé el motiu però el comentari m'havia sortit a la presentació d'en Salvador.

Encara que potser no cal, intentaré afegir coses que se m'han acudit a tres dels comentaris que van sorgir ahir:

1) Cas de l'equativa: potser es tracta d'una adscripció a un conjunt que té com a element únic el propi trajector de l'oració, l'ús del determinant "el/la/ els /les" seria clau al respecte (aquest conjunt al seu torn formaria part d'altres conjunts, evidenment: m'explico: la frase "El Joan és el director del col·legi" mostraria un trajector que s'inclou mentalment en l'espai que representa un conjunt amb un únic element, que al seu torn, forma part del conjunt "DIRECTORS DE COL·LE·GI) (això era important per poder considerar metàfores les expressions que usen Lakoff i Johnson per explicar les metàfores, del tipus "A és B").

2) Problema d'expressions sense còpula com "El noi simpàtic ha vingut": podríem explicar la caiguda de la còpula en el SN per la presència d'una predicació primària que eclipsa la secundària per la impossibilitat de doble predicació en una oració???????. Aquesta explicació, però, no respondria per què no apareix la còpula. Potser hauríem de fixar-nos en el fet que és una nova construcció amb elements diferents i amb una predicació fora del SN.

3) Cal continuar pensant sobre si la metàfora es codifica en la unitat lèxica o en la construcció. El fet que hi hagi diversitat de realitzacions de cada opció cada cop em porta més a pensar (tal com dèieu) que es codifica en la construcció.
Continuaré pensant-hi.

Fins aviat.

ROGER.

Anónimo dijo...

Només un detall. Sobre el tema del context i el verb, en el cas de trencar, que vam comentar l'altre dia, se m'acut l'exemple:

'França ha trencat les negociacions'

on la construcció sintàctica és igual que a:

'En Joan ha trencat el got'

pel que sembla que la polisèmia (si existeix) es detecta bàsicament per la semàntica del nom,

una pregunta, quan diem 'construcció' fem referència a aquest tipus de fenòmens? o bé només a la part sintàctica?
irene

Anónimo dijo...

Pel que fa a la construcció amb França, no trobaria desencertat un ús metafòric de trencar en una frase del tipus: "França ha trencat amb Alemanya", de manera que traslladaríem de nou la polisèmia a les unitats en joc i no només a la semàntica del nom.

Quan parlem de construcció, crec que ho hem de fer en el sentit de Goldberg d'un parell de forma-significat on no tot és deduïble de les parts o de Langacker, d'una associació simbòlica entre una estructura semàntica i una fonològica. Així, doncs, en parlar de construcció considerem que la forma és també significativa, no només les unitats lèxiques i al mateix temps hem d'entendre que els elements lèxics comporten en les construccions una sintaxi concreta.

ROGER.